“El fer i el sofrir són les grans proves de l’amor”
(Aut 424).
LES GRANS PROVES DE L’AMOR
En una consigna solemne als seus missioners, el P. Claret els avisa que han de cremar de caritat; de manera que no pensaran en altra cosa que en “com imitar Jesucrist en treballar i sofrir” (Aut 494). En aquestes paraules hi defineix el que ha sigut la seva pròpia vida: un continu “desviure’s”. Un poeta espanyol del segle XIX, que es va fer molt popular, diu respecte dels seus compatriotes: “Me enseñaron a rezar,/ enseñáronme a sentir/ y me enseñaron a amar;/ y, como amar es sufrir/, también aprendí a llorar” (J.M. Gabriel i Galán). I un altre més recent va escriure: “llegó con tres heridas: la de la muerte, la del amor y la de la vida” (Miguel Hernández) .
La resposta a aquestes situacions foren la predicació, els escrits i la creació d’obres benefico-socials (a més a més de la pràctica habitual de l’almoina). La dedicació a aquestes tasques, de fet ja prou sacrificada, es converteix en una pesada creu quan, en lloc de reconeixement, suscita persecució contra qui les protagonitza. Aquest fou el cas de Claret i d’altres molts sants.