“La paraula ha estat, és i serà sempre, la reina del món”

(Aut. 449).

LA PARAULA, REINA DEL MÓN

Quan Sant Pau s’acomiada definitivament dels preveres d’Efes, els indica els seus deures com a “responsables del ramat de Déu”, recordant-los la fidelitat amb que ell ha intentat complir el seu propi encàrrec d’apòstol i pensa seguir complint-: “A mi no m’importa la vida, per tal de tirar endavant el ministeri que vaig rebre del Senyor Jesús… “(Ac 20, 24). En un moment delicat de la seva vida, el P. Claret va haver de fer un seriós discerniment sobre si seguir exposant-se a determinades persecucions o no; en posar per escrit la seva reflexió, diu, com Pau, que no li importa tant la seva vida quant el dur a endavant el ministeri de la Paraula rebut del Senyor Jesús (cf. EC III, pàg. 504).

Claret va néixer per predicar. Un biògraf modern ha titulat encertadament la vida de Claret No puc callar. Li feia feliç el fet de predicar en un dia fins a deu o dotze converses (!). Quan es veu obligat a assistir a algun banquet oficial, està desitjant que allò s’acabi “per córrer al púlpit”, ja que aquesta és la seva “menjar més saborosa” (EC II, pàg. 351).

Segons el Gènesi, quan l’home posava nom als animals, prenia possessió d’ells. El filòsof Heidegger diu que, mitjançant el llenguatge, l’home es fa amo del món, “pastor de l’ens”. I la carta de Jaume afirma la immensa energia de la paraula, que pot donar vida i assassinar: “amb la llengua beneïm el Déu i Pare i amb ella maleïm els homes” (Sant 3, 9). Hem de preguntar-nos amb freqüència quin ús fem d’aquesta formidable facultat que el Creador va posar en nosaltres. Claret va ser un mag de la paraula; predicava sermons de fins a una hora de durada, i mantenia captivat l’auditori. Amb la seva paraula glorificava Déu i oferia camins de vida als germans. Bona pista per a nosaltres!