VICENTE SEMPERE M. – NAVARRO GARCÍA P., Barcelona a les mans, Barcelona s.f., pp. 45.

Amb motiu de celebrar el 24 de juliol d’aquest any 2022 el bicentenari del naixement del P. Jaume Clotet (1822-1895), hem publicat a aquest web diverses notícies i recensions de llibres dedicats a ell. Mereix, a més, especial esment el fet que la Universitat de Vic hagi dedicat una jornada científica al P. Clotet el passat 8 de setembre, per considerar aquest germà nostre un impulsor de la llengua de signes catalana (LSC) a favor dels sords. En aquesta jornada, la primera ponència la va llegir el director del CESC, P. Juan Carlos Martos, amb el títol: “Aproximació a la figura del P. Jaime Clotet, claretià i pedagog de nens sords a Vic”.

La publicació de què parlem ara ha estat promoguda, en aquesta circumstància celebrativa, per l’Ajuntament de Barcelona, ​​pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Cercle d’Artistes Sords Units (ASU). Es tracta de fer conèixer Barcelona per mitjà de la LSC. És una breu guia turística que ofereix, en català i en la llengua de signes, un recorregut pels principals llocs d’interès històric i cultural de la ciutat, de vegades fent especial referència als llocs relacionats amb la història de la comunitat sorda catalana. Es pot accedir així al contingut dels llocs proposats en LSC mitjançant els codis QR, que es troben al final de cada text o breu capítol, així com en un requadre del mapa de la ciutat i una foto del monument en qüestió. Es poden trobar també a través del canal Youtube de Barcelona a les mans. Concretament són 21 els llocs comentats, la major part dels quals es troben a la part antiga de la ciutat:

-La Plaça de Sant Jaume: és el cor polític de Catalunya (Govern de la Generalitat) i de Barcelona (Ajuntament). Una plaça amb més de dos mil anys d’història, atès que s’hi trobava el fòrum en temps de la Barcino romana.

-Saló de Cent és un local del segle XIV, actualment reservat per a actes institucionals de gran solemnitat. Hi va tenir lloc la primera escola pública i gratuïta dedicada a l’ensenyament de nens sords de Catalunya, gràcies al sacerdot francès Jean Albert (1712-1789). Va durar dos anys, pel fet que aquest clergue va tornar a França.

-El Setè Cel. En realitat es tracta d’un pis de la Baixada de Santa Clara. Allí, Angel Calafell i Pijoan (1909-1988) va impartir classes per a sords durant més de seixanta anys. Va ser soci fundador de la Federació d’Associacions de Persones Sordes de Catalunya (avui, FESOCA) i de la Federació de societats de sordmuts d’Espanya (avui, CNSE). En diuen “el Setè Cel” a causa d’una famosa pel·lícula amb aquest títol.

-El Born és un mercat que fa referència a l’edat mitjana. “Bornar” significava combatre per una causa justa o judici de Déu. També s’hi celebraven processons de Setmana Santa i Carnaval.

-La basílica Santa Maria del Mar, la construcció de la qual, símbol del gòtic català, va començar el 25 de març de 1329 a càrrec de centenars de treballadors del port de Barcelona. Els habitants van col·laborar amb donatius econòmics o amb el treball de les mans. Mentre que la construcció de la catedral s’associava amb la monarquia, la noblesa i la jerarquia eclesiàstica, Santa Maria del Mar representava la fe, la constància i la suor dels pescadors i d’altres treballadors, és a dir, la catedral dels pobres.

-El Palau de la Música Catalana el 1987 va ser declarat per la Unesco, patrimoni de la humanitat. Va ser construït entre 1905 i 1908, i finançat per subscripció popular.

– La Catedral del Barcelona, ​​d’arquitectura gótico-catalana, va ser construïda a partir del segle XIII, amb una façana neogòtica de finals del segle XIX (1888), dues torres laterals (1898) i un cimbori central (1913). Entre les vidrieres n’hi ha dels segles XIII, XV i XX.

– La Plaça de Sant Felip Neri conté una església barroca dedicada al Sant. Cap a 1850 el P. J. Clotet va començar a aprendre la llengua dels signes, gràcies a un sacerdot que estava confessant a nens sords en aquest temple.

– La baixada de Santa Eulàlia, fa referència al martiri de la Santa (303).

– El Call Jueu és el barri on vivia la comunitat jueva a la Barcelona medieval. Call és la paraula amb què des del segle XII es designava un carrer petit. Després es va estendre a tots els carrers on vivien els jueus. Els seus habitants van ser expulsats el 1492 pels Reis Catòlics.

– La basílica Santa Maria del Pi és un monument en estil gòtic català, construït a principis del segle XIV.

– L’Hospital de la Santa Creu és un dels exemples del gòtic i del barroc més emblemàtics de la ciutat. S’hi troben diversos centres sanitaris i culturals. Un dels darrers pacients de l’antic hospital va ser Antonio Gaudí; ningú el va reconèixer quan va ingressar, atropellat per un tramvia. Quan un sacerdot i un arquitecte van saber qui era, li van preguntar a veure si volia que el traslladessin a una clínica per a burgesos, i Gaudí va respondre: “El meu lloc és aquí, entre els pobres”. Allí va morir tres dies més tard.

– Les drassanes o Drassanes de Barcelona va ser la gran fàbrica de vaixells i galeres de la Corona d’Aragó (segles XIV-XV). L’edifici actual és de finals del segle XVI, en estil gòtic original. Des del 1929 acull el Museu Marítim de la ciutat.

– La basílica de la Sagrada Família és tot un símbol que identifica Barcelona al món, com la Torre Eiffel a París, el Coliseu a Roma o l’Estàtua de la Llibertat a Nova York. La seva construcció va iniciar el 1882 i es preveu que pugui finalitzar el 2026. El seu dissenyador va ser Antonio Gaudí. El finançament es fa exclusivament amb fons provinents de donacions, en particular amb el turisme. Gaudí hi va treballar durant més de quaranta anys, fins que el 1926 va morir. El 2005 la Unesco la va declarar patrimoni de la humanitat.

– L’Arc de Triomf va sorgir com a entrada al recinte de l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. A diferència de com solen ser aquests tipus d’arcs, no és un monument militar, sinó que emfatitza el progrés de la Catalunya de finals del segle XIX.

– La Biblioteca Arús es deu a Rosendo Arús, un comerciant de peix que, al seu testament (1891) va deixar encarregat que casa seva es convertís en la primera biblioteca pública per a la gent de la classe treballadora. Actualment té uns 75.000 títols.

– La Casa Batlló va ser dissenyada per Antonio Gaudí entre 1904 i 1907, per encàrrec d’un empresari tèxtil, Josep Batlló i Casanovas. És una de les obres més originals de Gaudí. Forma part d´un conjunt d´obres clau de l´arquitectura modernista de la ciutat.

– La Casa Milà, anomenada també la Pedrera, és l’última obra dissenyada per Gaudí, entre 1906 i 1912, per encàrrec de l’empresari Pere Milà. Va ser inscrita en el patrimoni mundial de la Unesco el 1984.

– La Casa o Palau Macaya, anomenada així per l’arquitecte Romà Macaya, un comerciant que es dedicava a la importació de cotó. L’obra es va acabar el 1901. Del 1949 al 1979 va acollir un Institut per a sordmuts i cecs. A les classes de metodologia era estrictament oralista; però al pati i amb alguns docents la comunicació era en llengua de signes catalana (LSC).

– El Monument als Mestres de sords; Fra Ponce de León, benedictí (Segle XVI) i Juan Pablo Bonet, un pedagog aragonès (Segle XVII). El monument va ser inaugurat el 1935, i l’escultura de Fra Ponce és del 1966.

– Tanca el llibre un darrer capítol dedicat a la tomba del P. Jaume Clotet, al santuari del Cor de Maria, situat al barri de Gràcia. L’apostolat entre els sordmuts el va fer popular publicant tres llibres (1866, 1870 i 1898) en què explica el llenguatge dels signes.

Un petit llibre que ens mostra amb exemples concrets com enriquir qualsevol lector, però especialment els que pateixen el disturbi de la sordmudesa, fent-los assequible el coneixement dels grans monuments de la ciutat de Barcelona.

J.Rovira, cmf.