About cesc

This author has not yet filled in any details.
So far cesc has created 2133 blog entries.

8 d’abril

“Sóc de cor tan tendre i compassiu que no puc veure una desgràcia, una misèria, que no l’socorri” (Aut. 10).

TENDRESA I COMPASSIÓ

La tendresa i la compassió són sentiments molt nobles i evangèlics, perquè expressen que el dolor dels altres ens afecta i ens impulsa a posar de la nostra part tot el que puguem fer per a eliminar-lo o, almenys, per alleugerir-lo. Ens mou també a lluitar contra les causes. I ens afecta perquè sentim que l’altre, d’alguna manera, forma part de nosaltres, és el nostre germà.

No hi ha dubte que la misericòrdia va ser un dels sentiments que va marcar la vida de Jesús. Diverses vegades es diu en els sinòptics (més…)

7 d’abril

“La Verge santíssima va viure molt pobre i va morir pobríssima” (Religioses a casa seva o les Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria. Barcelona 1850, pàg. 122. Edició crítica, Madrid 1990, p. 173).

CONFIANÇA EN EL DÉU PROVIDENT

Has jugat alguna vegada a tancar els ulls i, sense moure els peus ni aixecar-los del terra, anar inclinant a poc a poc el teu cos? Quan estàs a punt de perdre l’equilibri i caure a terra hi ha unes mans d’algú que t’aguanten i, de seguida, et posen novament dret! A mida que et vas inclinant cada cop més, has d’anar confiant, no en tu mateix, sinó en l’altre. Has d’arriscar-te, deixant de banda la teva seguretat per a llançar-te vers allò que t’és desconegut… (més…)

6 d’abril

“Res no li va costar a Déu criar les riqueses del cel i de la terra. Amb sols una paraula, que es faci, es va fer tot. Però que li va costar, de salvar les ànimes! Per elles es va fer home, va néixer en un estable, va predicar i es va fatigar, va patir calúmnies, assots i espines, va vessar la seva sang i va morir en una creu. Una ànima, doncs, val més que totes les riqueses del món; més que totes les corones de la terra; més que tots els astres del cel”

(Carta al missioner Teòfil. A Sermons de Missió, t.I, Barcelona 1858, pàg. 7. Edició moderna, Roma 1979, pàg. 24).

DÉU VOL QUE L’HOME VISQUI

El P. Claret fa al·lusió amb aquesta frase a la comesa fonamental que té com a missioner apostòlic. (més…)

5 d’abril

“Hem d’estimar a Maria Santíssima perquè Déu ho vol… Estimar és voler el bé de l’estimat, és fer-li bé, és fer-lo partícip dels seus béns. Doncs bé, el mateix Déu ens en dóna exemple i incita a estimar Maria. L’Etern Pare la va escollir per Filla seva molt estimada. El Fill la va prendre per Mare i l’Esperit Sant per esposa. Tota la Santíssima Trinitat l’ha coronada per Reina i Emperadriu del cel i de la terra, i l’ha constituïda com a dispensadora de totes les gràcies“(Carta a un devot del Cor de Maria, a EC II, pàg. 1498).

AMOR A MARIA

La santedat consisteix a discernir la voluntat de Déu sobre la meva vida i complir-la; Jesucrist és el primer de la fila: ‘Vinc a fer la vostra voluntat! I tots els sants, (més…)

4 d’abril

“I això va obligar-me a demanar al Superior que m’exonerés del càrrec de Regent i em deixés lliure de curats i aviat em comptés a la seva disposició per a anar a predicar on volgués” (Aut. 174)

LLIURE PER A SERVIR MÉS I MILLOR

“Lliure… per a anar a predicar”. Cal notar que justament les tres expressions principals componen l’esquema de la frase claretiana que comentem. Juntes, revelen alguna cosa del foc que cremava, molt endins, a l’ànima de Claret. Aquest foc abrusador que li va segellar amb tres “cremades”, les tres que suggereix aquesta frase que aparentment sembla que es redueix a una simple informació:

• Llibertat. No estar lligat a res. (més…)

3 d’abril

“Perquè els pobles, províncies i regnes tinguin pau, i prosperin, i siguin feliços, cal que mirin de tenir ben encarrilades les rodes de l’obediència a l’Església i al Govern civil” (El ferrocarril. Barcelona 1857 , pàg. 16s).

CLARET I LA PAU

La pau en sentit positiu l’entenem com assossec, estat de tranquil·litat o quietud i bona relació entre uns i altres, en contraposició a dissensions o disputes. Actitud que posa en l’ànim serenor i bon relax, oposada a torbació i passions.

En el pla personal, la pau designa un estat interior, exempt de sentiments negatius. La pau social implica entesa entre grups o estaments socials. Quan aquesta està amenaçada, (més…)

2 d’abril

“Ser devot de Maria és un senyal de predestinació, així com una marca de reprovació al no ser devot de Maria o ser contrari a la seva devoció. La raó és molt clara, ningú es pot salvar sense l’auxili de la Gràcia, que ve de Jesús, com a Cap que és del seu cos místic, l’Església. Ara bé, Maria és com el coll que ajunta, per dir-ho així, el cos amb el cap i com l’influx del cap al cos ha de passar pel coll, així les gràcies de Jesús passen per Maria i es comuniquen al cos, és a dir als seus devots que són els membres vius”

(Carta a un devot del Cor de Maria, a EC II, pàg. 1504s).

MARIA MITJANCERA

Aquesta imatge de Maria de “coll”, (més…)

1 d’abril

“Hem d’estimar Maria Santíssima perquè Ella s’ho mereix. Maria Santíssima s’ho mereix per les moltes gràcies que ha rebut sobre la terra i per l’eminència de glòria que posseeix al cel; per la dignitat gairebé infinita de Mare de Déu per haver estat sublimada i per la prerrogatives adherents a aquesta sublim dignitat “(Carta a un devot del Cor de Maria, a EC II, p.1498s).

AMOR A MARIA

Dues perspectives suggereix aquest text. El sentiment personal de Maria i l’actitud que hem de manifestar els seus fills.

El sentiment de Maria és clar, claríssim. Ella no mereix res, tot li ha estat donat: “La meva ànima magnifica el Senyor… (més…)

31 de març

“Jo, durant aquests set anys, sempre he estat anant d’un poble a l’altre. Anava sol i a peu. Tenia un mapa de Catalunya folrat amb llenç i ho portava plegat. Em guiava pel mapa, mesurava les distàncies i marcava les fondes. Pel matí feia cinc hores de viatge i cinc més per la tarda; a vegades amb pluja, altres vegades amb neu, i a l’estiu amb sols que cremaven” (Aut 460).

SI EN SÓN DE FORMOSOS ELS PEUS DEL MISSATGER!

El Jesús que captivà a Claret és el dels evangelis sinòptics: predicador itinerant rodejat d’un grup de seguidors, tant varons com dones, als qui vol fer també “pescadors d’homes” (Mc 1,17). “El que sempre m’ha mogut més i més és contemplar Jesucrist, com va d’un poble a l’altre, (més…)

30 de març

“…em dirigeixo al Senyor i li dic amb tot el meu cor: Oh Senyor meu, Vós sou el meu amor! Vós sou la meva honra, la meva esperança, el meu refugi! Vós sou la meva vida, la meva glòria, la meva fi! Oh amor meu! O benaurança meva! Oh conservador meu! Oh joia meva! Oh reformador meu! Oh Mestre meu! Oh Pare meu! Oh amor meu!” (Aut 444.6).

DÉU, EL MEU TOT

Això fou escrit fa 150 anys, i per algú que mai no dominà amb elegància la llengua castellana. A més a més, des de l’època barroca, el llenguatge de l’espiritualitat s’havia tornat recarregat i, a vegades, melós i “sensibler”. Potser avui dia ens resulti més proper la manera de parlar de pau de Tars: “visc jo, però ja no sóc jo qui viu, Crist és qui viu en mi” (Gal 2,20), (més…)