Fontfreda

L’any 1093 van venir a establir-se en aquest lloc alguns monjos benedictins, en unes terres que els van donar els vescomtes de Narbona. El 1145 van entrar a la reforma del Císter. L’Abadia va prosperar entre els segles XII i XIII, durant els quals es van construir la majoria dels seus edificis: esglésies, claustre, sala capitular, dormitoris, etc. De Fontfreda van sortir els monjos que van fundar Poblet l’any 1153. Aquest monestir va tenir també un paper determinant en les lluites contra els albigesos.

Quan Sant Antoni M. Claret hi va arribar, perseguit i malalt, en la calorosa tarda del dia 6 d’agost de 1870, va ser rebut pel Prior i es va allotjar a la mateixa Hostatgeria que podem veure avui dia. Aquest detall està expressament indicat en el Procés de canonització: va morir “… dans la chambre qui fait suite au grand pas perdu dans l’hôterie”. Aquí viurà dos mesos, resant i escrivint; i aquí suportarà la malaltia que des d’inicis d’octubre l’obligarà a quedar-se al llit fins a la mort, el dia 24 d’octubre de 1870.

El P. Claret baixava cada dia de bon matí a la grandiosa i bella església del Monestir, segons el testimoni del P. Francesc Xavier (abat de Fontfreda l’any 1902); després d’una llarga preparació celebrava la missa. També diàriament baixava a l’església per fer la visita al Santíssim Sagrament. Claret no seguia l’horari dels monjos, encara que de vegades assistia a la missa conventual, sempre ocupant una modesta cadira al cor.

Encara podem observar el senzill cementiri on va ser enterrat. A la làpida hi llegim la frase següent: “Vaig estimar la justícia i vaig odiar la iniquitat, per això moro a l’exili” (Gregori VIII). Això és abans del trasllat de les seves restes a Vic, iniciat l’11 de juny de 1897.

(Extracte del treball Centenario de la Traslación del cuerpo de S. Antonio M. Claret de Fontfroide a Vic, 1897-1997. Vic, Arxiu Claret, inèdit)

Fontfreda. Aude, Occitània (França).