Madrid en temps del P. Claret

El Madrid amb el qual es troba el P. Claret en arribar de Cuba l’any 1857, començava a diferenciar-se del que havia contemplat el 1848 amb motiu del seu viatge a les Canàries, i de 1850, amb motiu de la imposició del pal·li arquebisbal de mans del nunci Brunelli. Era un Madrid que s’esforçava per convertir-se en una ciutat europea. La seva població s’anava acostant a 400.000 habitants. Era una ciutat una mica deixada i desatesa. No obstant això, s’acabava de restaurar la Plaza Mayor (1853) i tots els ulls estaven posats en la reforma de la Puerta del Sol, que d’una plaça de poble esdevindria  l’any 1859 una plaça de ciutat. S’estudiava el Pla d’Eixample, que es portés a terme amb la creació dels barris de Argüelles (1862), Atocha i Salamanca (1863), Bellas Vistas (1866) i el primer barri de La Concepción (1867). L’any 1858 s’inaugura la primera font del Canal d’Isabel II enfront de les religioses de Caballero de Gracia, al carrer San Bernardo. El 1865 es fa el primer assaig de llum elèctrica i es creen els grans mercats de Los Mostenses i La Cebada.

Pel que fa a edificis religiosos, després del desastre de la desamortització, s’enderroquen esglésies tan antigues com la de Santa María, San Martín, Santo Domingo, mentre que s’inaugura la de San Francisco (1860) i la nova Buen Suceso (1868).

Madrid viu una intensa activitat associativa, especialment de tipus cultural. S’inaugura la Biblioteca Nacional el 1866, juntament amb altres biblioteques públiques. La Universitat, situada ja al Noviciat dels Jesuïtes de San Bernardo, viu l’agitació dels temps amb continuats aldarulls, vagues, batalles amb la guàrdia. L’aparició del famós article d’Emilio Castelar El Rasgo, el 10 d’abril de 1865, va ser un dels grans motius de convulsió en els claustres madrilenys.

És una època en què es facilita la lectura per mitjà de col·leccions populars a preus assequibles: la Biblioteca Popular Econòmica el 1861, la “Biblioteca Económica de Instrucción y Recreo” el 1868. I la premsa periòdica viu un dels moments de màxima agitació política. Molt especialment es multipliquen les publicacions de marcat caràcter satíric.

Mentrestant, el poble continua assistint a les revetlles de San Antonio, pel 15 de maig baixa al prat de San Isidro i, pel setembre, va al Real Lugar del Prado a cercar glans. Les diversions més freqüents són els toros i el teatre. Triomfen els cafès en front de les tavernes, i el ball és la diversió principal de la Vila. En el toreig triomfen les figures de Tato, Gordito, Cúchares, Frascuelo i Lagartijo.

Pel que fa als esdeveniments polítics, ressaltem tan sols el triomf d’ O’Donnell a l’Àfrica el 1860, la revolta de la Caserna de San Gil el 1866 i la fugida de la Reina pel setembre de 1868. Esdeveniments que van tenir una repercusió directa en la vida de la ciutat.

I, per fi, el teló de fons: el palau de la reina Isabel II. Un palau que era el centre de totes les tribulacions i desgràcies d’aquells anys, per a Espanya, per a la Reina i per al P. Claret. Un matrimoni infeliç amb Francesc d’Assís, home d’aparença delicada però amb capacitat i energia. No és aquest el lloc per a estendre’s en la “qüestió de Palau”, en la qual es va veure involucrat el P. Claret juntament amb altres personatges, tots ells calumniats a la llum pública.

Durant l’època del P Claret a Madrid l’organització eclesiàstica no era com en l’actualitat. Madrid pertanyia a l’Arquebisbat de Toledo (fins l’any 1885). Tenia un representant, un vicari, que solia ser bisbe titular. La seva residència era el casalot del Cardenal Infante, al carrer San Justo, amb connexió amb la Pasa, actual residència de l’Arquebisbe. En l’època del P. Claret van ser vicaris, entre d’altres, el senyor Bienvenido Monzón, titular de Listra (1861-1862) i Don Francisco de Sales Crespo, el titular Archis (1862-1875). El cardenal arquebisbe de Toledo en aquesta època era Fra Cirilo Alameda i Brea (1858-1875).

El clergat de llavors podria qualificar-se de “dispers i empobrit”, a causa de les lleis d’exclaustració i desamortització. Uns, aferrats als vells motllos, altres tocats pel liberalisme de l’època. La seva activitat pastoral es reduïa amb freqüència a la Missa dominical i a una predicació simple i una mica obtusa. La catequesi es reduïa gairebé a la Quaresma, i l’acció pastoral fora de la Missa consistia en la confessió i la comunió anual dels fidels. A més a més, pul·lulaven els “capellans castigats”.

Alhora creixia el culte espectacular, esplendorós i gairebé teatral. La predicació era altisonant i amb prou feines es tocaven els aspectes fonamentals de la fe. No existia una sistematitzada organització parroquial. No obstant això, no van faltar sacerdots dignes i encara il·lustres en aquesta època.

A més de les parròquies a Madrid hi havia molts convents, esglésies, oratoris i capelles, malgrat la invasió francesa i la desamortització.

Madrid i rodalia

L’estada de Claret a Madrid durant 11 anys (1857-1868) va fer que la seva presència s’estengués també als voltants de la capital, particularment als llocs relacionats amb la Casa Reial a la qual ell estava tan vinculat a causa de la seva funció de confessor de la reina Isabel II.

Aquesta presència va voler molt aviat fer-la extensiva als Missioners Claretians. Primer intentant que s’incorporessin al seu costat en la tasca evangelitzadora del centre d’Espanya des de El Escorial, en ser nomenat president del Reial Monestir el 1859.

Aquest desig es va frustrar a causa de la prioritat donada pel P. Josep Xifré a la fundació de Gràcia, a Barcelona, ​​impedint llavors l’extensió de la Congregació al centre d’Espanya. Però poc després, i aquest cop amb èxit, va aconseguir trobar un lloc a Segòvia per als seus missioners, l’any 1861, fruit dels seus viatges amb la Reina a la Granja de San Ildefonso.

Però no són aquests els únics llocs que van gaudir de la presència de Claret, n’hi van haver altres: els camins de Madrid a Segòvia, Àvila i Toledo parlen també de la presència claretiana per la rodalia de Madrid.

(Extractes de les guies disponibles en aquesta web, apartat Recursos > Guies)

El Escorial.

El Escorial. Madrid.