Roma – Comitium

Comitium

Roma és el cor de l’Església, un punt d’atracció de milions de cristians que hi arriben per venerar el sepulcre de Pere i de Pau, per veure el Papa, vicari de Crist, i per trobar-se en l’Esperit amb els primers cristians, que van vessar generosament la seva sang per amor a Crist i a la fe que professaven. Per tal de veure, pregar,  renovar l’amor a Crist i a l’Església, per això Sant Antoni Maria Claret va venir a la ciutat eterna, però també per tal de ser enviat a terra de missions, a qualsevol part del món. Roma va ser per a Claret un “lloc carismàtic”, el lloc on, ja ungit doblement per l’Esperit com a sacerdot i com a missioner, va sentir més viva la flama del zel apostòlic i va quedar confirmat en la seva identitat vocacional d’apòstol universal.

Sant Antoni Maria Claret va estar tres vegades a Roma. La primera va ser l’any 1839, a fi -diu- de “presentar-me a la Congregació de Propaganda Fide perquè m’enviés a qualsevol part del món” (Aut. [Autobiografia] 120). Va tornar a Espanya el 1840, després d’haver passat uns mesos com a novici en la Companyia de Jesús.

L’any 1865 era altre cop a Roma, aquesta vegada per “visitar el sepulcre dels gloriosos sant Pere i sant Pau, i consultar algunes coses amb el Sant Pare” (EC III, pg. 500). El tercer viatge va tenir lloc pel març de 1869, des del seu exili de París, per estar present en la celebració de les noces d’or sacerdotals del papa Pius IX; i s’hi va romandre fins a la conclusió dels treballs de la primera sessió del Concili Vaticà I, a mitjan juliol de 1870.

En la breu guia sobre Roma es presenten els llocs més destacats en què va estar Sant Antoni Maria Claret en els seus tres viatges a Roma amb referències al que hi va viure.

Roma – Curia Iulia

Curia Iulia

L’actual convent de Sant Adrià dels Pares Mercedaris es troba entre els tres Fòrums (el Romà, el de Juli Cèsar i el d’August), al costat de l’actual Cúria, prop de Piazza Venezia. La Cúria va ser la seu del Senat de Roma, va ser construïda per Juli Cèsar i acabada per l’emperador August l’any 29 a. C. En el fons hi havia el lloc de la presidència; als costats, en tres grades, se situaven els aproximadament 300 senadors. El sòl era de marbre. La porta es va traslladar a la Basílica de Sant Joan del Laterà. Aquest edifici va ser convertit en església en temps del papa Honori I (625-640), i va ser dedicada a sant Adrià, un sant militar.

A l’any 1931 va ser retornada al seu aspecte original. En temps del Pare Claret aquest carrer es deia Via Bonelli. Claret es va allotjar en aquest convent en el seu segon viatge i en el tercer, amb motiu del Concili. Segons va escriure al P. Xifré, el mercedari P. Reig, que va viure com a missioner de la Congregació a Vic de 1850 a 1860, no li va oferir casa per allotjar-s’hi:”En primer lloc, perquè ho vaig jutjar indigne de rebre una persona de la seva categoria i segon perquè vaig pensar que Sa Excel·lència tenia la intenció d’allotjar-se als jesuïtes … Si vostè ve, com desitjo i espero, encara que l’hostatgem en una cel·la de novici, estarà molt content. No obstant això, si Sa Excel·lència vol anar als jesuïtes o a la Casa Missió dels Paüls, vostè m’escrigui … Amb nosaltres estarà amb pobresa, però amb llibertat; amb els Jesuïtes estarà amb més abundància però amb menys llibertat; amb els Paüls pot estar amb molt de retir. “

A Sant Adrià Claret rep una hospitalària i cordial acollida. S’acomoda, en tot allò que pot, als usos dels mercedaris, no vol que li facin cap mena de distinció a taula i aconsegueix fer vida en comú amb els germans. Viu amb extrema pobresa, a causa del fet que, en sortir de París, ha deixat de percebre la seva petita assignació com a confessor de la reina. Gairebé diàriament, visita el Santíssim Sagrament exposat a les Quaranta Hores en diverses esglésies. En aquest convent de Sant Adrià redacta nombroses cartes i apunts personals, propòsits, revelacions, fullets i la seva crònica sobre el Concili, tradueix i adapta l’obra Remedios contra los males de la època actual aplicados por medio del Santísimo Rosario. Però, sobretot, redacta la seva coneguda obra El egoismo vinto (1869), una breu i preciosa vida de Sant Pere Nolasc, en què inconscientment atribueix al sant la vida i espiritualitat que el mateix Claret havia seguit en la seva infància i joventut i on parla llargament del zel apostòlic que el va moure durant tota la seva vida.

(Extracte de la Guia que trobareu en aquesta web, apartat Recursos>Guies)

 

Basílica de Sant Pere. Roma (Itàlia)