La meva trobada amb el Pare Claret

La primera carta d’amor que vaig rebre del Pare Claret em va arribar a través de la seva autobiografia, número 33, quan descriu la seva actitud envers els febles, de la manera següent:“Quan calia corregir-ne algun, a mi em feia molta pena i, tanmateix,, ho feia, però abans observava si en aquella labor hi havia res que estigués bé i per allà començava, fent-ne l’elogi, dient que allò estava molt bé, només que tenia aquest i aquell altre defecte; que, corregits aquells defectes insignificants, seria una peça perfecta i si aquests petits defectes es corregissin, realment seria un treball perfecte “.  (més…)

Trobada amb Claret a través de claretians

Efren Limpo Lo, cmf

Ho havia sentit moltes vegades. Els Claretians són missioners que van a llocs on altres no hi gosarien anar. Un llançament promocional intel·ligent en un fullet publicat al tauler d’orientació de la nostra escola. En aquest moment, ja m’havien acceptat per unir-me al seminari redemptorista després de la meva graduació. No obstant això, per alguna misteriosa raó, vaig arribar al Seminari de Claret l’estiu de 1995. Allà, em van presentar la persona de Claret a través de l’estudi de la seva Vida. Més encara, ens van parlar de l’Ideal que s’havia proposat i que contenia el caràcter definitori d’un missioner claretià escrit pel mateix Claret: alegria a les privacions, benvinguda als sacrificis, alegria en ser humil i gloriar-se en els turments i persecucions. Això és de debò? Qui són aquestes persones? No vaig poder evitar ser escèptic sobre això. Al meu entendre, o són molt audaços o incurablement bojos. Renuncien a la seguretat, la comoditat, el control i el preciós regal que posseeixen: les seves pròpies vides. (més…)

El Pare Claret missioner

Pilar Rovira, mic

El P. Claret  ha estat  un referent  des de la meva infantesa amb  els de casa  soliem  anar a l’església de la Mercè,  on es venerava  el  seu sepulcre,  per la  festa de la Mare de Déu del Bon Succés, a la misa de les 11,00h quan hi havia algun familiar o conegut difunt, i algunes tardes de diumenge als  actes que s’hi celebraven, també per la festa del Cor de Maria, el dia del P. Claret.

Recordo als missioners que solien  anar a la parròquia , per  predicar ja fos una missió popular,  un novenari  o bé  per  les  festivitats més importants,  però  tinc un   record  especial  d’una tarda  de diumenge a l’església de la Mercè  quan  van fer la imposició de la creu  a uns claretians   per  enviar-los a les missions, m’hi  acompanyava  la tieta Teresa  jo tindria 6 ó 7 anys,   em va impressionar fortament  aquella creu que els posaven  sobre aquelles sotanes llargues i negres, en el meu imaginari no sé ben bé s’hi entenia el que suposava ser enviat a terres de missió, però   em van desvetllar un sentiment d’admiració, em semblaven uns herois, diferents dels que veiem dibuixats  amb salacot i sotana blanca. (més…)

Claret a la meva vida…

Juan José Chaparro, cmf.

En primer lloc he de dir que, a diferència i amb molta distància de Claret, semblaria que jo no trobo temps per a escriure això que em van suggerir els meus germans Claretians, després de la meva estada a Vic l’any passat, on vaig ser tan ben atès, com també ho van fer els germans de Barcelona.

L’any passat vaig ser en aquests llocs tan significatius per a la família claretiana, (més…)

CAMINANT amb Claret

Severiano Blanco, cmf.

ORÍGENS REMOTS

Quan jo tenia uns tres anys, jugava inconscientment amb un objecte semblant a les conegudes “xapes” de tapar ampolles de gasosa; però devia ser de vidre. La meva àvia Irene, fent excepció amb mi, em permetia, tot i que dins hi havia alguna cosa molt preuada per a ella: “la relíquia del P. Gil”. Anys més tard vaig comprendre que es tractava d’una teca que contenia una relíquia del P. Claret. Això s’esdevenia cap al 1951, (més…)

La meva experiència

Marcel·lí Fonts, cmf.

Quins aspectes de Claret són per a mi un repte i un estímul com a missioner claretià al Japó?

Em dic Marcel·lí Fonts. Em vaig formar a la Província de Catalunya. Vaig ser ordenat sacerdot el 8 d´Agost de 1971. El 1973 vaig ser destinat al Japó. Durant els 45 anys del meu servei missioner al Japó he exercit diversos ministeris i càrrecs, però sobretot he dedicat molts anys a la formació del nostres seminaristes, col·laborant també en diversos centres de formació a l´Àsia. (més…)

La meva experiència amb Claret

José-Félix Valderrábano, cmf.

Vaig sentir parlar per primera vegada de Sant Antoni Maria Claret a casa meva, sent jo molt petit, pocs anys després de la seva canonització. La meva àvia materna m’explicava que a Viladrau, on ella passava algun temps d’estiu en la seva infància, la gent del lloc recordava encara i comentava amb molta admiració i devoció l’activitat apostòlica del Sant, les seves curacions i sobretot el miracle d’extingir un foc en aquesta població.

Vaig tenir un primer contacte amb els claretians quan acompanyava a la meva àvia a les antigues “Gràfiques Claret” (més…)

Fils que han teixit la meva relació amb Claret i els claretians

Salvador León Belén, cmf.

PRIMER FIL

Amb entranyable afecte em remunto a la Teresa, la meva àvia materna. Els meus anys d’infància són acompanyats per ella, amb ella vaig visitar la capella que els missioners claretians tenien al carrer Comte de la Canyada a Ciudad Real. En aquell lloc de la Manxa del nom sí vull recordar, es van anar congregant un bon nombre de novicis que suportaven durs hiverns i calorosos estius climatològics. Al cap tard li agradava de resar el rosari amb els seus néts, així i allà vaig començar la relació pietosa amb Maria que després es va anar fent relació de fill, d’amor i niu. (més…)

Sant Antoni M. Claret a la meva vida

Jaume Sánchez Bosch, cmf.

El primer record que tinc del nostre Fundador és de quan jo tenia sis anys, en ocasió de la canonització, el 7 de maig de 1950. Els alumnes del Col·legi del Cor de Maria vam sortir pels carrers en formació, amb banderetes del Vaticà a les mans i cantant un himne que es va tornar popular: “Cantem tots amb veu Fervent del gran Claret la glòria i santedat…” (Cantem tots amb veu fervent, del gran Claret la glòria i santedat …). Claret ha estat, doncs, una figura familiar per a mi des de la infància. (més…)

Des dels màrtirs claretians de Barbastre fins Claret, tot un mateix camí…

Dolors Serradell, seglar claretiana.

He tingut dificultats per escriure com ha estat la meva trobada amb Claret, i fent-ho he descobert la riquesa de dons que han anat apareixent en la meva vida i dels que en alguns moments no n’he estat molt conscient.

Sóc la filla gran de sis germans. La meva formació inicial, cultural i religiosa, va ser amb les Religioses Dominiques de l’ Anunciata, a Vic. (més…)