Sant Antoni M. Claret a la meva vida

Jaume Sánchez Bosch, cmf.

El primer record que tinc del nostre Fundador és de quan jo tenia sis anys, en ocasió de la canonització, el 7 de maig de 1950. Els alumnes del Col·legi del Cor de Maria vam sortir pels carrers en formació, amb banderetes del Vaticà a les mans i cantant un himne que es va tornar popular: “Cantem tots amb veu Fervent del gran Claret la glòria i santedat…” (Cantem tots amb veu fervent, del gran Claret la glòria i santedat …). Claret ha estat, doncs, una figura familiar per a mi des de la infància. (més…)

Des dels màrtirs claretians de Barbastre fins Claret, tot un mateix camí…

Dolors Serradell, seglar claretiana.

He tingut dificultats per escriure com ha estat la meva trobada amb Claret, i fent-ho he descobert la riquesa de dons que han anat apareixent en la meva vida i dels que en alguns moments no n’he estat molt conscient.

Sóc la filla gran de sis germans. La meva formació inicial, cultural i religiosa, va ser amb les Religioses Dominiques de l’ Anunciata, a Vic. (més…)

Sense saber com

Vicente Sanz, cmf.

La veritat és que no va ser molt d’hora meva trobada amb Claret. És cert que amb una mare arandina i vivint en contacte amb els claretians de Buen Suceso, a prop de casa meva, es podria pensar el contrari, però no va ser així. Quan vaig entrar al seminari claretià als 10 anys jo estudiava en un col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes i sabia més de Sant Joan Baptista de la Salle que de Claret. I les coses no van anar a millor durant la formació, ni tan sols durant els 5 anys que vaig passar a Roma com a estudiant i on ara estic. Per ser franc vaig començar a descobrir a Claret a Segòvia, mentre treballàvem els formadors amb els postulants en un senzill projecte que vam titular Petjades de Claret. (més…)

Companys de viatge

C. Njayarkulam, CMF.

Que em convertiria en un Missioner Claretià … un pensament així mai no em va passar pel cap fins als 15 anys. Amb seguretat volia convertir-me en sacerdot, ja que jo, el setè en una família de 8 fills, havia vist abraçar la vida religiosa a 4 dels meus germans grans: 3 germanes es van consagrar com a Religioses i el meu següent germà gran, Mathew, se’n va anar a Alemanya per fer-se Claretià. (més…)

La meva experiència amb Claret

Evencio Cuñado, cmf.

He de reconèixer que la meva experiència amb Claret va anar apareixent segons jo anava creixent en edat i en responsabilitat Missionera. En els meus primers anys del postulantat no recordo que ens parlessin de Claret. Sí, alguns Missioners vinguts de Filipines que passaven pels centres de formació que ens van parlar de la seva tasca a la Missió, (més…)

Oh Claret, el meu estimat germà!

Ken Masuda, cmf.

Per a moltes persones Claret és un gran sant i missioner heroic que va tenir una gran influència en l’Església i a la societat del segle XIX. Però per a mi, és la meva «onii-chan», com diem en japonès amb molt d’afecte a un germà gran, ja que veig la seva presència en cada un dels meus germans. Estic convençut que «Claret onii-chan», estimat germà Claret, segueix animant-me sens falta, cada dia. (més…)

Companys de viatge

F. Kuhn, cmf.

A la meva adolescència, vaig reprendre la vida cristiana de la qual m’havia apartat poc després de fer la Primera Comunió. Vaig ser acollit en un fantàstic grup d’adolescents per un sacerdot gran, gairebé cec que era el P. Andrés Pascual. Jo recordo que em vaig acostar a la parròquia del meu barri però no sabia res més. Encara no estava al corrent de la raó per la qual en aquest temple hi havia més d’un sacerdot i per què es percebia en ells una clara dinàmica missionera.

En una de les trobades formatives se’ns va presentar la figura (més…)

Claret… Per la porta del darrere

Lluís Balañá, cmf.

Prehistòria de la meva trobada amb Claret.

Ja essent escolà al meu poble, vaig tenir l’ocasió de conèixer algun claretià, començant pel P. Francesc Moran, germà de la majordona del senyor rector del poble, i altres que venien a predicar missions o novenarios (PP. Joan Alsina, Jaume Torres, etc.) a part d’alguna estampa del P. Claret, i el famós Camí dret, que teníem a casa, ignorava, llavors tot el que tenia referencia  amb el P. Fundador. (més…)

La meva experiència missionera de Claret

Angel Calvo, cmf.

Confesso que he hagut de redescobrir Claret al llarg de la meva vida com a missioner claretià. La il·lusió de descobrir i viure una vida de sacerdot missioner ha estat sempre des de l’inici una motivació gran en aquesta recerca. Els missioners del Cor de Maria que venien al meu poble a predicar novenes i missions per aquell temps en un ambient religiós molt popular a Castella, causaven aquesta impressió de missioners i atreien molt els qui ens disposàvem a entrar al seminari. D’altra banda el meu germà Josep Maria havia ja decidit d’entrar al seminari dels Claretians a la província de Bètica i es mostrava cada dia més satisfet. (més…)

Celebrant els 90 anys d’un Claretià.

Pere Casaldàliga, cmf.

El Claretià Pere Casaldàliga i Pla, va néixer el 16 de Febrer de 1928 a Balsareny (Comarca del Bages). Va fer la seva Professió Religiosa com a Claretià, el 8 de setembre de 1945. Va ser ordenat Sacerdot el 31 de Maig de 1952. Després de la celebració del Capítol General dels Claretians al 1967, en el qual ell va participar, es va oferir per a anar com a missioner a Brasil. (més…)