Claret a la meva vida i en el meu apostolat

Carlos Latorre, cmf.

Quan miro enrere per a conèixer el meu primer contacte amb Sant Antoni Maria Claret m’he de remuntar als anys de Postulantat a Alagón i Barbastre.

Va ser allà on vaig començar a descobrir els seus trets admirables com a missioner. I ja sabem que allò que aprenem a l’adolescència  ens acompanya tota la vida.

l Noviciat el vaig fer a Vic al costat del sepulcre del nostre Sant Fundador. I davant les seves relíquies vaig fer la meva primera Professió al 16 de juliol de 1959. (més…)

Claret a la meva vida i en el meu apostolat2021-12-19T15:09:02+01:00

Després de discernir molt em vaig trobar amb Claret

C. Rodríguez Medina

L’haver cursat els meus primers anys de formació acadèmica en escola pública, encara que aleshores, en els meus Mestres hi havia aquesta trobada amb Déu; en acabar la Primària hi va haver una celebració Eucarística en acció de gràcies amb molta devoció. Més tard la Secundària i la Normal de Mestres la vaig cursar en Col·legi Salesià. Allà comença la flama de la Missió, però en terres llunyanes, escoltant les històries de religioses que es trobaven sota la Cortina de Ferro a la Unió Soviètica. (més…)

Després de discernir molt em vaig trobar amb Claret2021-12-19T15:09:35+01:00

Tot va començar amb un llibre

Gonzalo Fernández, cmf.

Fins als 9 anys mai no havia sentit a parlar de sant Antoni Maria Claret. El vaig conèixer per primera vegada quan al setembre de 1967 vaig ser matriculat al Col·legi Cor de Maria que els Missioners Claretians regentaven a Aranda de Duero, una població castellana que va arribar a ser seu del Govern General de la Congregació des de 1906 a 1912. A la vella església, enderrocada fa més de quaranta anys, hi havia una estàtua del fundador. Jo la veia cada diumenge, però confesso que m’atreia molt més la bella imatge del Cor de Maria entronitzada en el seu cambril (més…)

Tot va començar amb un llibre2021-12-19T15:12:02+01:00

Les meves trobades amb Claret

Card._Sebastián_

Card. Fernando Sebastián, cmf.

Poso el títol en plural, perquè han estat diverses les trobades espirituals amb Sant Antoni Maria Claret que he tingut al llarg de la meva vida.

El meu primer coneixement de la vida i obra de Sant Antoni Maria va ser sens dubte a Calatayud, a través de la meva relació amb la Comunitat Claretiana. Llavors era el “Beat Pare Claret”. A la Congregació Mariana, a la qual jo pertanyia i que dirigia el P. Evencio Zubiri, CMF. En aquells anys vaig poder conèixer la seva vida, celebràvem la seva festa amb fervor, va començar ja a ser un model de vida. (més…)

Les meves trobades amb Claret2021-12-19T15:12:03+01:00

La meva experiència de Claret

abella_14

J. M. Abella, cmf.

Vaig néixer a la ciutat de Lleida, a Catalunya, al mateix carrer en la qual estava situada la casa missió dels Missioners Claretians. A través d’ells vaig conèixer  Claret, un sant que sentíem molt nostre a Catalunya. Des de petit vaig ser escolà a l’església annexa a la casa missió claretiana i vaig poder contemplar com els pares sortien a predicar les missions populars. El Centre pastoral Claret (es deia CASAL CLARET) era un punt de referència per als infants i joves del barri. La catequesi, el cinema dominical, les sessions de teatre i moltes altres activitats ens van fer sentir part d’aquella família claretiana, encara que no sabéssim dir quins continguts es tancaven en aquell nom. Per a nosaltres era això: família. (més…)

La meva experiència de Claret2021-12-19T15:12:05+01:00

Cara a cara amb Claret

Angelo_Cupini (2)

Angelo Cupini, cmf.

Tinc recor d’entre Claret i jo que es perden quan era encara un noi i acabava d’entrar al seminari claretià (llavors estava a Frascati, no lluny de Roma). Era l’any 1950, Any Sant, durant el qual, el 7 de maig, el Papa Pius XII va proclamar Sant a Antoni Maria Claret. Vam anar a Roma per a la cerimònia de canonització. Tinc encara davant els meus ulls el seguici papal, estàvem cap al final de la basílica; recordo els estendards portats en processó; un, el del pintor Giambattista Conti, amb Claret tenint en els seus braços el Nen Jesús, recordava el Nadal. (més…)

Cara a cara amb Claret2021-12-19T15:12:06+01:00

Les meves trobades amb Claret

Bocos_Aquilino_3

Aquilino Bocos, cmf.

Fent memòria del que Claret ha significat a l’origen de la meva vocació i de com ha anat il·luminant els meus passos i activitats a la Congregació,…

Comparteixo aquestes quatre trobades!

1. La primera trobada es produeix a la infància. Tindria jo 11 anys. Era l’any 1949. Un dia el mestre va demanar que aprenguéssim uns números del catecisme. (més…)

Les meves trobades amb Claret2021-12-19T15:12:08+01:00

Les seves sabates desgastats em desafien a gastar la meva vida per l’Evangeli

Carolina Sánchez 1

Carolina Sánchez.

Crec que primer vaig conèixer Claret pels seus fills, els Missioners Claretians, sense saber-ho.Suposo que el nom de Claret era una cosa familiar per a mi des de la meva tendra infància, perquè el meu pare va ser alumne del Col·legi Claret del meu poble natal, Don Benito (Badajoz). Recordo les entremaliadures que el meu pare ens explicava que feien a l’escola i noms com el del P. Agapito Robles, que el va salvar de l’expulsió en diverses ocasions, el P. Jurado i altres eren coneguts meus per aquestes narracions apassionants de malifetes en una època on la disciplina (més…)

Les seves sabates desgastats em desafien a gastar la meva vida per l’Evangeli2021-12-19T15:14:36+01:00

“Tornar a les fonts”

Gustavo Alonso (1)

Gustavo Alonso, cmf.

Sóc el P. Gustavo Alonso, cmf. En una edat en què la memòria va perdent ressorts,  el CESC de Vic em convida a recordar, actualitzant-les,  l’experiència de la meva vida de relació amb Claret, el nostre fundador i inspirador. Recullo el que ara em ve a la memòria.

Del temps de la infància recordo la freqüent presència de Missioners Claretians que arribaven a la parròquia del meu poble, convidats pel nostre bon rector per a diversos (més…)

“Tornar a les fonts”2021-12-19T15:14:38+01:00

A Claret pel Tonet

verano

Rosa Ruiz Aragoneses, rmi.

En Tonet, prenent un bol de llet calenta, recolzat a la taula de fusta de la cuina familiar, just abans de sortir cap a l’escola. Fa fred. La seva mare ja li ha preparat l’abric de roba color marró i una gorra de llana. Fa fred. I el bol fumeja amable, caldejant la gola i l’estómac.

Aquest és el meu primer record (imaginat, és clar). No em pregunteu per què, perquè no en tinc ni idea… (més…)

A Claret pel Tonet2021-12-19T15:14:38+01:00
Go to Top