19 de novembre

“Maria trencarà el teu cap, els teus errors, els teus vicis i els teus enganys. Vinga, doncs, cristians tots, amor, confiança i devoció sincera i fervorosa a Maria Santíssima, que és Mare de Déu i Mare de Déu! Amb Ella tot ho podrem. Imitem les seves virtuts, com a fills de tal Mare. Utilitzem  la bella devoció del Santíssim Rosari”(L’egoisme vinto. Roma 1869, pàg. 52.traduït als EE pàg. 412).

LÚCIDS  DAVANT  DE L’ ERROR

L’època del P. Claret no va ser rica en creació teològica, però sí en treballs apologètics; aquests eren intents de demostrar racionalment la veritat del catòlic enfront de la falsedat dels altres sistemes de pensament religiós. (més…)

18 de novembre

“Déu, en l’ànima del just, fa el que el foc, que il·lumina, escalfa i converteix en foc el combustible, fon els minerals, calcina les pedres; doncs aquests mateixos efectes causa el foc que Jesús va venir a portar sobre la terra “(Els sis talents d’oració, en A.M.CLARET, El Col·legial o Seminarista instruït. Barcelona 1860, vol. I, p. 139).

DÉU ENS VOL  APASSIONATS

En la història dels deixebles de Jesús ens hem preguntat moltes vegades a quin foc es refereix el Mestre. I fins i tot hem invocat i protagonitzat focs dirigits contra el proïsme, que no tenen molt a veure amb les actituds de Jesús. (més…)

17 de novembre

“Porteu el meu jou (el dels meus preceptes i de la meva  creu) sobre vosaltres, i deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs; perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera “(Mt 11, 29). Jou crida a la doctrina moral que ensenya i el compliment exigeix, perquè s’entengui la gràcia que amb el seu exemple dóna ell mateix als que carreguen amb ella per observar-la. Jou es diu de dos que junta per una mateixa feina o cultiu, i Jesús no abandona, no deixa sol al cristià que abraça la seva Moral sinó que ell mateix se li junta i l’ajuda. No fa com els Escribes i Fariseus que posaven sobre els altres càrregues molt pesades, i ells ni tan sols amb el dit volien tocar-les. Jesucrist, per contra, càrrega sobre si mateix el jou que imposa, perquè sigui tant més lleuger a qui ho pren” (més…)

16 de novembre

“El catecisme a la gent gran és el mitjà que he conegut feia més fruit. Amb ell se’ls treia de la ignorància, que és més gran del que es pot figurar, fins i tot entre aquelles persones que senten sermons amb freqüència, perquè els predicadors suposen l’auditori  instruït “(Aut 287).

VIURE LA FE REQUEREIX CONEIXEMENTS

La fe és, sobretot, una experiència de trobada amb Déu a través de Jesucrist. No és un mer sentiment que canvia segons el propi estat d’ànim. Aquesta trobada es basa en el que Déu mateix ha volgut revelar-nos quan ha sortit i surt al nostre encontre. (més…)

15 de novembre

“A cada cosa criada he de mirar com un mirall en què es reflecteix la bondat, saviesa, poder i bellesa de Déu i a ell he de dirigir la meva atenció i amor” (Propòsits de l’any 1862, en AEC pàg. 701).
TRASPASSAR L’ESCORÇA DE LES COSES

Com actitud humana, el contemplar es pot entendre com una mena de enriquidor contacte cognoscitiu amb les més variades realitats, que van des de la nostra pròpia intimitat fins als misteris del Déu Altíssim, passant pel món de les coses que ens envolten. Des del sensorial podem obrir-nos a una elevació fins al cor de la Trinitat. La consciència d’aquesta meravellosa capacitat ens farà feliços. (més…)

14 de novembre

“Oh proïsme meu !, jo t’estimo, jo et vull per mil raons” (Aut. 448).

AMOR  AL GERMÀ

Quan ens fixem en els altres, podem fer-ho amb “ulleres negres” o amb unes “ulleres transfigurants “; aquestes últimes són les que fa servir Déu. Segons Gènesi 1,31, “va veure Déu el que havia fet i tot era molt bo”; i Sant Joan de la Creu, el teòleg poeta, diu que Déu embelleix el que mira: “… va passar per aquestes garrigues amb pressa, / i, veient-los  mirant, / amb sola la seva figura / vestits els va deixar de bellesa” (Càntic espiritual); per això, una criatura inicialment lletja, diu el creador: “ja bé pots mirar-me / (més…)

13 de novembre

“Els meus pares es deien Joan Claret i Josefa Clarà, casats, honrats i temorosos de Déu, i molt devots del Santíssim Sagrament de l’Altar i de Maria Santíssima” (Aut. 2).

EL DO DE NOSTRES PARES

El P. Claret, en parlar dels seus pares, no presenta en primer lloc la seva fortuna, la seva edat, etc., sinó la seva identitat com a creients. En certa manera està ja parlant de si mateix, del sòl nutrici que explica la seva manera de ser; esmenta justament tres trets dels seus progenitors que constitueixen les experiències viscudes i apreses d’ells. (més…)

12 de novembre

“Molt convençut, doncs, de la utilitat i necessitat de l’amor per ser un bon Missioner, vaig tractar de buscar aquest tresor amagat, encara que calgués vendre-ho tot per fer-me amb ell”

(Aut.  442).

L’AMOR, TRESOR AMAGAT

Entre les paràboles de Jesús figuren les brevíssimes del tresor amagat al camp i la de la pedra preciosa que troba un mercader (cf. Mt.  13, 44-46). Els experts en Bíblia diuen que l’expressió més important d’aquestes paràboles és l’anotació gairebé marginal “ple d’alegria per la troballa”. (més…)

11 de novembre

“Jesucrist va ser baixat de la creu. I ens va ensenyar com agrada de ser desclavat per mitjà d’una bona confessió, perquè el que peca li clava, i el que es confessa bé, li desclava

(Rellotge de la passió, en EE pàg. 200).

DESCLAVEM JESÚS

El Pare Claret parla en aquest text   del primer efecte del sagrament de la reconciliació: desclavar Jesús. Aquest ens arrenca d’una vida al marge d’Ell. 

El retorn del fill pròdig va causar una festa (cf. Lc 15, 32), ja que la conversió d’un sol pecador alegra déu més que la fidelitat de noranta-nou justos (Lc 15 , 7). (més…)

10 de novembre

“S’ha de portar el què medita com el què aprèn a dibuixar o escriure, que dóna una mirada a l’original i després va copiant en el paper. Així donarà una mirada a l’original, que és Jesucrist, i anirà copiant les seves virtuts” (Els sis talents d’oració, a A.M.CLARET, El Col·legial o Seminarista instruït. Barcelona 1860, vol. I, p. 137).

CONFIGURAR-SE AMB CRIST

Ho vaig passar malament. No era una cosa de vida o mort, però em incomodava molt. Estava iniciant la meva vida com a missioner i m’havia proposat cuidar ‘la meditació’, conrear-la i convertir-la en un dels moments crucials de cada dia de la meva vida. (més…)