5 de novembre

“Mai vaig enfadar-me amb ningú; procurava ser benigne amb tothom. No m’agradava riure, encara que sempre manifestava alegria, dolçor i benignitat”(Aut. 386).

ALEGRIA I DOLÇOR DEL CREIENT

Textos com aquest poden deixar la impressió d’un Claret ingenu, sense valors que defensar o criteris que fer valer. Però va ser tot el contrari: en la seva predicació i en els seus llibres argumenta de manera contundent, però sense cap mena d’agressivitat. No vol aclaparar, sinó acompanyar en la recerca de la veritat; li agrada la suavitat i la mansuetud evangèlica. (més…)

4 de novembre

“Mai he cobrat un morabatí com a propietat del que he manat imprimir; al contrari, he donat gratuïtament milers de milers d’exemplars, i fins i tot en el dia d’avui estic donant, i donaré fins a la mort”

(Aut 328).

TESTIMONI IRREFUTABLE

La gratuïtat és una experiència que avui semblés estar faltant. Moltes veus amables apareixen en les nostres línies telefòniques, en els missatges de text i d’altres maneres, convidant-nos a subscriure i adherir a tot tipus d’ofertes temptadores que ens faran la vida molt més fàcil i plaent: (més…)

3 de novembre

“Hem d’estimar a Maria Santíssima i ser els seus devots, perquè la devoció a Maria Santíssima és un mitjà poderosíssim per aconseguir la salvació” (Carta a un devot del Cor de Maria, en EC II, pàg. 1504).

AMOR A MARIA SALVADORA

A Claret, ja des de nen, li treia el son el pensar en els pecadors que corrien perill de condemnació. Aquest sentiment va créixer com un torrent i va ser el motor de la seva ardor apostòlic. Però no va caure en la desviació de presentar a Maria com un contrapès a la justícia de Déu. Aquesta és la síntesi de la doctrina equilibrada i que la intuïció (més…)

2 de novembre (davant la mort)

“Desitjo amb vives ànsies anar al cel per veure Jesús estimat i lloat de tota la Cort Celestial, per a mi serà la major alegria i satisfacció que espero tenir, més que la glòria que a mi pugui donar-me la misericòrdia de Déu […]. Per ara em va dirigint pel camí de les penes i disgustos, són bastant forts; però també són forts els auxilis amb que el Senyor em afavoreix. Beneït sigui “(Carta a la V. M. Antònia París, 9 d’abril de 1866, en EC II, pàg. 1143).

DÉU SERÀ EL MEU DESCANS

Claret manifesta aquí el seu profund cristocentrisme, (més…)

1 de novembre (Tots Sants)

Llegia amb molta freqüència les vides dels sants que s’han distingit pel seu zel per la salvació de les ànimes, i he experimentat que em produeix molt bons efectes, perquè em dic aquelles paraules de Sant Agustí: ¿tu no seràs com aquests i aquestes? “(Aut 226).

CLARET, AMIC DELS SANTS

En establir el calendari de memòries i festes de l’any litúrgic, l’Església no només honora amb un just homenatge als seus fills més insignes, sinó que, a més, els ofereix com a models en el seguiment de Crist. El record dels canonitzats i beatificats té així una intenció pedagògica. (més…)

31 d’octubre

“A cada població en què predicava, fins a mitja funció era molt perseguit i calumniat dels mals de la mateixa població; de mitjana missió des d’ara, aquests es convertien i tots em lloaven, i llavors començaven les persecucions del Govern i Autoritats Superiors”(Aut 457).

ALABAT I PERSEGUIT

Les paraules de Jesús sobre que “el Regne de Déu pateix violència i violenta se’n vol apoderar” (Mt 11,12) són una mica enigmàtiques. Però hi ha una cosa indiscutible: les forces del mal estan presents en la història, hi ha interessos oposats al pla diví, que fan la guerra a tot el que s’orienti al seu triomf. (més…)

30 d’octubre

“El món sempre ha procurat impedir-me i perseguir-me; però Déu nostre Senyor ha cuidat de mi i s’ha burlat tots els seus plans d’iniquitat”(Aut 477).

PERSEGUIT I PROTEGIT

Claret escrivia aquestes línies el 1862, quan encara li quedaven vuit anys de vida i de sofriment: atemptats, intents d’enverinament, difamacions en llibres, revistes i pasquins; fins en caixes de llumins es publicarien d’ell caricatures procaços i versos satírics. Potser hagi estat el personatge més perseguit de la història de l’Església.

La pregunta que sorgeix és: ¿què feia Claret per suscitar tantes ires entorn de la seva persona? (més…)

29 d’octubre

“En veure que Déu NS sense cap mèrit meu sinó i únicament per la seva beneplàcit, em cridava per fer front al torrent de corrupció i em escollia per curar de les seves malalties al cos mig mort i corromput de la societat, vaig pensar que em havia de dedicar a estudiar i conèixer bé les malalties de (aquest) cos social” (Aut 357).

SABER QUÈ CAL GUARIR

No hi ha resposta sense un bon plantejament de la pregunta. No hi ha medicina eficaç sense un correcte diagnòstic de la malaltia. Claret és conscient que no pot evangelitzar amb encert si no “estudia les malalties d’aquest cos social”; (més…)

28 d’octubre

“L’amor a Déu no consisteix únicament en llengua i paraules, sinó també, i principalment, en obra i en veritat, això és, en fer i patir” (Carta al missioner Teófilo, en Sermons de Missió. Barcelona 1858, vol. I, p. 8).

L’AUTENTICITAT DE L AMOR

En el Nou Testament es distingeixen diversos tipus d’amor: d’amistat, de lliurament, de passió cega …; sobretot es distingeix l’autèntic del inautèntic: “Fills meus, estimem no de paraula i de boca, sinó en obres i en veritat” (1Jn 3,18), i s’estableix una equivalència pràctica entre l’amor a Déu i al germà, o, millor dit, s’entén aquest com la demostració d’aquell: (més…)

27 d’octubre

“En la pregària s’exerciten la humilitat, la fe, l’esperança, la caritat, la religió i altres virtuts” (Diàlegs sobre la pregària, en T. DE VILLACASTÍN, Manual d’Exercicis Espirituals. Barcelona 1864; pàg. 13).

DIGNITAT DE L’ORACIÓ

Claret va escriure diverses reflexions sobre la pregària a manera de diàleg. Aquest text pertany a una que va veure la llum cap a 1864. És obra d’un missioner madur, al qual la vida i l’Esperit han anat adobant, que ha après magistralment a distingir el principal del secundari, el substantiu del que conjuntural. (més…)