18 de març
“La pena més gran que tenia era quan sentia que els meus pares havien de reprendre algun treballador perquè no havia fet bé la seva feina” (Aut 32).
COMPASSIÓ AMB ELS HUMILS
Segurament, qui escriu així té un cor compassiu i misericordiós. I és que acostumem estar bastant acostumats a “veure l’ampolla mig buida” (quan, des d’un altre punt de vista, no és menys veritat que està mig plena). El judici i la valoració de l’altre i de lo altre ens surten amb molta freqüència, sobretot quan l’altre i lo altre no responen a l’expectativa que ens hem fet o quan no corresponen a la realitat que nosaltres ens hem imaginat. Semblaria, si més no en algunes ocasions, que nosaltres tinguéssim el criteri absolut, definitiu, i que nosaltres fóssim com la mesura de totes les coses i també de les persones.
Sentir el disgust, el dolor, (més…)