En aquest espai hi trobareu el testimoni de persones que viuen l’espiritualitat missionera de sant Antoni Maria Claret. Hi  comparteixen la trobada amb Claret, un company de camí per viure la seva espiritualitat com a seguidors de Jesucrist missioner. El primer testimoniatge correspon a un missioner claretià de l’Amèrica Llatina però, a poc a poc, intentarem que apareguin els escrits de diferents persones de tots els racons del món. Que aquest espai fratern ens ajudi a viure amb passió renovada el nostre propi camí espiritual. Si voleu compartir la vostra pròpia experiència no dubteu a enviar-nos-la.

Claret en píxels

Si Claret visqués avui, coneixent-lo bé a ell i tot el que ell va fer, estaria fent servir les plataformes d’avui per a assolir els seus objectius de conèixer Déu i fer que els altres el coneguin, d’estimar Déu i fer que els altres l’estimin més, de servir Déu i aconseguir que els altres el serveixin millor, de lloar Déu i guiar  d’altres a lloar-lo també.

Mai no vaig somiar amb ser missioner. Però potser Déu va somiar que jo en seria un, així que avui sóc el qui sóc. Més tard vaig descobrir la meva vocació missionera (més…)

Sant Antoni Maria Claret en la meva vida

Antoni Daufí, cmf

Vaig néixer a Tortosa (Tarragona) l’any 1929. El P. Claret, en les seves correries apostòliques per Catalunya  no  va arribar mai a Tortosa, ni tampoc hi va haver mai Missioners Claretians a la meva terra. Per tant, de petit no havia sentit mai  parlar de Claret ni vaig conèixer  cap Claretià. Va ser per circumstàncies de la guerra civil espanyola del 1936-1939 que la meva família va haver d’emigrar a Vic on, a l´acabar la guerra, per primera vegada vaig conèixer Sant Antoni Maria Claret, pel contacte que aleshores vaig tenir amb els Missioners Claretians d’aquesta ciutat. (més…)

La meva trobada amb el Pare Claret

Onuekwusi Roland Chidiebere, cmf

La primera carta d’amor que vaig rebre del Pare Claret em va arribar a través de la seva autobiografia, número 33, quan descriu la seva actitud envers els febles, de la manera següent: (més…)

Trobada amb Claret a través de claretians

Efren Limpo Lo, cmf

Ho havia sentit moltes vegades. Els Claretians són missioners que van a llocs on altres no hi gosarien anar. Un llançament promocional intel·ligent en un fullet publicat al tauler d’orientació de la nostra escola. En aquest moment, ja m’havien acceptat per unir-me al seminari redemptorista després de la meva graduació. No obstant això, per alguna misteriosa raó, vaig arribar al Seminari de Claret l’estiu de 1995. Allà, em van presentar la persona de Claret a través de l’estudi de la seva Vida. Més encara, ens van parlar de l’Ideal que s’havia proposat i que contenia el caràcter definitori d’un missioner claretià escrit pel mateix Claret: alegria a les privacions, benvinguda als sacrificis, alegria en ser humil i gloriar-se en els turments i persecucions. Això és de debò? Qui són aquestes persones? No vaig poder evitar ser escèptic sobre això. Al meu entendre, o són molt audaços o incurablement bojos. Renuncien a la seguretat, la comoditat, el control i el preciós regal que posseeixen: les seves pròpies vides. (més…)

El Pare Claret missioner

Pilar Rovira, mic

El P. Claret  ha estat  un referent  des de la meva infantesa amb  els de casa  soliem  anar a l’església de la Mercè,  on es venerava  el  seu sepulcre,  per la  festa de la Mare de Déu del Bon Succés, a la misa de les 11,00h quan hi havia algun familiar o conegut difunt, i algunes tardes de diumenge als  actes que s’hi celebraven, també per la festa del Cor de Maria, el dia del P. Claret.

Recordo als missioners que solien  anar a la parròquia , per  predicar ja fos una missió popular,  un novenari  o bé  per  les  festivitats més importants,  però  tinc un   record  especial  d’una tarda  de diumenge a l’església de la Mercè  quan  van fer la imposició de la creu  a uns claretians   per  enviar-los a les missions, m’hi  acompanyava  la tieta Teresa  jo tindria 6 ó 7 anys,   em va impressionar fortament  aquella creu que els posaven  sobre aquelles sotanes llargues i negres, en el meu imaginari no sé ben bé s’hi entenia el que suposava ser enviat a terres de missió, però   em van desvetllar un sentiment d’admiració, em semblaven uns herois, diferents dels que veiem dibuixats  amb salacot i sotana blanca. (més…)

Claret a la meva vida…

Juan José Chaparro, cmf.

En primer lloc he de dir que, a diferència i amb molta distància de Claret, semblaria que jo no trobo temps per a escriure això que em van suggerir els meus germans Claretians, després de la meva estada a Vic l’any passat, on vaig ser tan ben atès, com també ho van fer els germans de Barcelona.

L’any passat vaig ser en aquests llocs tan significatius per a la família claretiana, (més…)