Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) va ser una figura destacada a l’Espanya del segle XIX i va fer importants contribucions a la difusió de la Bíblia i els ensenyaments religiosos. Fou arquebisbe, missioner i fundador dels claretians, congregació religiosa dedicada a la predicació de l’Evangeli, l’educació i les obres de caritat. El Pare Viñas, en la seva introducció a l’edició del Bicentenari de l’Autobiografia de Claret, descriu eloqüentment Claret: “un home que es va deixar interpel·lar i guiar per la Paraula de Déu, que va sentir amb una intensitat molt forta la crida a dedicar la seva vida a l’anunci de l’Evangeli i que va saber implicar-ne molts en aquesta obra” (Aut P. IX). Va ser el context històric en què li va tocar viure allò que va portar Claret a reflexionar sobre la necessitat imperiosa d’un enfocament creatiu i generalitzat per connectar amb les realitats de la gent.
Al segle XIX, l’accés a la Bíblia era un privilegi reservat principalment a uns quants elegits. L’elevat cost i la limitada disponibilitat d’exemplars personals afectaven fins i tot els membres del clergat. En aquesta època, però, es van produir avenços significatius en l’accessibilitat de la Bíblia a un públic més ampli, amb l’aparició de les traduccions vernacles i la impressió assequible. Claret, dedicat apassionadament al servei de l’Evangeli, va participar activament en aquest procés transformador. El seu interès per la Bíblia es remunta als seus dies de seminarista a Vic, a partir del 1829. Animat pel bisbe Corcuera, Claret es va comprometre a llegir dos capítols al dia i, durant la Quaresma, aprofundia en quatre. Com a missioner, la Bíblia considerava una companya essencial, sempre present a la seva bossa de viatge.
No es pot exagerar el paper fonamental de sant Antoni Maria Claret a la promoció dels estudis bíblics i les pràctiques devocionals entre els laics. Defensava la importància de la lectura personal de la Bíblia, i la seva pròpia devoció diària ho exemplificava. En les seves pròpies paraules queda clar: “Però el que més em movia i entusiasmava era la lectura de la Sagrada Bíblia, a qui sempre he estat molt aficionat” (Aut 113). Els seus sermons i escrits, marcats per la claredat i l’accessibilitat, facilitaren una millor comprensió de conceptes teològics complexos entre el poble pla. Això va contribuir notablement a la popularització de la Bíblia entre els ciutadans corrents.
Conscient de la prevalença de l’analfabetisme, especialment a les zones rurals, Claret va prendre mesures innovadores en incorporar episodis bíblics en formats pictòrics en obres com “Catecisme Explicat” (1847) i “Camí Recte” (1843). A més, la taxa d’alfabetització a Espanya va experimentar un augment gràcies a la interacció entre el desenvolupament de la cultura impresa i els avenços educatius. Les reformes a l’educació pública tenien com a objectiu augmentar les taxes d’alfabetització, especialment als centres urbans, cosa que es va traduir en una ciutadania més informada i compromesa.
En sintonia amb l’evolució del panorama, Claret va aprofitar els mitjans de comunicació moderns de l’època per difondre el coneixement religiós. Va utilitzar el poder de la impremta per publicar literatura religiosa, inclosos llibres i fulletons amb episodis bíblics i catequesi. En col·laboració amb Caixal i Palau, va fundar el 1847 la “Libreria Religiosa”, que permetia la distribució de llibres gratuïtament o a preus reduïts. Aquesta àmplia difusió de literatura de qualitat va contribuir notablement a la popularització del missatge bíblic a l’Espanya del segle XIX. Un exemple destacat és l’Evangeli de Mateu, publicat per Claret el 1856, complet amb les seves perspicaços notes a peu de pàgina. Aquesta edició va ser concebuda per fomentar la lectura diària de la Bíblia entre el poble pla, i Claret va proporcionar fins i tot un pla de lectura estructurat. Es publica per fomentar la lectura diària de la Bíblia pel poble pla. Al pròleg de la mateixa publicació diu “El mateix et dic a tu, estimat i piadós lector, i perquè guardis algun ordre en la lectura d’aquell Evangeli, he assenyalat un capítol per a cada dia del mes. Però com que aquests capítols són a nombre de 28 només, he afegit els dos primers capítols dels Fets dels Apòstols.” (P.VII). Recomana als seus lectors que els mesos amb 31 dies es llegeixi el pròleg. Ho va fer l’últim any de la seva estada a Cuba com a Arquebisbe. Però una vegada que va tornar a la península va reeditar el llibre els anys 1859, 1867 i 1868, després de l’èxit de la primera edició. A la primera edició de 1856 es van imprimir uns 8000 exemplars i es van publicar amb una mida que cabia a la butxaca 15X9 cm amb 230 pàgines. (Lozano, “Ensayo de Bibliografia Critica Claretiana”, P. 92.) La majoria d’aquests exemplars es van distribuir gratuïtament o amb intercanvi de llibres dolents. “A la primera visita i missió vam tenir cura de contar el que vam distribuir, i vam trobar que vam donar 98.217 llibres, que vam donar gratuïtament o vam canviar per altres llibres dolents que se’ns van presentar per a aquest efecte, i hi va haver moltíssims llibres que vam destruir” (Aut 545) .
És important assenyalar que la dedicació de sant Antoni Maria Claret a la difusió de la Paraula es va estendre a la publicació de “Bíblia Sacra“, una reproducció de l’edició lionesa de Lambert Gentot el 1844. Encara que Claret va afegir el prefaci, el diàleg, les decoracions de les vores i les notes marginals, va ser publicada per la “Libreria Religiosa” en una important tirada de 10.000 exemplars. A banda d’aquesta obra també tenia un projecte de Bíblia Sacra, reproduint l’edició de Lió de Lambert Gentot el 1844. En una correspondència escrita al Caixal, Claret explica sobre aquest projecte. “…Veig el que vostè diu de l’economia de la Santa Bíblia i em sembla estrany que vegi com una cosa molt difícil imprimir-li l’accentuació que li demano”. (EC II, P. 206).
Una altra contribució significativa al camp de la literatura bíblica va ser la publicació de la Santa Bíblia bilingüe, “Santa Bíblia“, amb notes del pare Felipe Scío de San Miguel el 1852, també publicada per la “Libreria Religiosa”. Encara que la Bíblia en si no va ser creada per Claret, se li va dedicar, reconeixent-ne l’impuls per a la publicació. Amb aquesta obra pretenia combatre l’apatia dels seus compatriotes cap a la lectura i la meditació de les Sagrades Escriptures.
D’acord amb l’esperit d’un dels nostres projectes en curs, hem emprès la digitalització de l’obra de Claret, “El Sant Evangeli segons Sant Mateu anotat per Antoni Maria Claret”. Aquesta iniciativa no només posa en relleu el profund amor de Claret per la Bíblia i l’Evangeli de Mateu en particular, sinó que també subratlla la seva preocupació pastoral i missionera per compartir la Paraula de Déu amb tothom. La nostra esperança és que, en explorar aquesta obra, vostè adquireixi una comprensió més profunda del llegat perdurable de Claret i del seu compromís incansable per donar a conèixer Jesús a tothom. Si aquest esforç us intriga, us convidem a seguir explorant-lo.
Sebin Babu, cmf