“El món es convertí per la predicació de Jesús crucificat i per la recepció freqüent de la sagrada comunió. Els pagans, en veure els cristians tan fervorosos, es deien: “Mireu com s’estimen!”. Quina pau! Quina serenitat! Quina dolcesa! Quina castedat! Quina caritat! Quin conjunt de virtuts! I aquest espectacle els movia immensament a abraçar la religió del crucificat”

(Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 31s).

FRATERNITAT PERSUASIVA

Caldria mantenir, fins a les seves conseqüències pràctiques, la cruesa i el realisme de les paraules de Jesús, quan invita a menjar la seva Carn i a beure la seva Sang per a tenir vida eterna (cf. Jn 6,26ss). És possible que en els nostres dies, com aleshores, aquest llenguatge continuï essent difícil d’acceptar. Però és necessari insistir en la dimensió fraterna de l’Eucaristia, sagrament de la unitat de tots en Crist. En Ell, hi trobem la serenitat, la dolcesa i la pau que proporciona el fet de viure units els germans (cf. Salm 133,1).

Qui no sigui capaç d’acceptar el germà tal com és no deuria atansar-se a combregar. Qui no visqui la fraternitat en la paciència i la bondat, en la disculpa de l’ofensa rebuda, en l’esperança de canvi de conducta del germà caigut; qui no aculli l’immigrant com a germà i no cregui en la necessitat d’unir Nord i Sud, comprometent-se en la destrucció de l’abisme que separa opulència i misèria; qui opta per mantenir la separació, potser amb dissimulats mecanismes de guants nets, no hauria de combregar. Si ho fa, això ja no serà menjar el Sopar del Senyor, ni entrar en comunió amb el seu Cos, present en tota persona, “ja que si el pa és un de sol i tots participem d’aquest únic pa, tots formem un sol cos” (1Cor 10,17).

L’amor i la fraternitat viscuts i expressats en la comunió amb Crist i amb els germans, sense cap barrera, és la més fecunda paraula d’evangelització.

No combregar amb els germans i atansar-se a combregar el Cos i la Sang de Crist seria la més aberrant de les profanacions. S’imposa, per tant, un examen previ d’amor i fraternitat efectius abans de menjar el Pa i beure el Calze del Senyor (cf. 1Cor 11,22ss). Puc quedar-me tranquil en el meu examen sobre l’amor, previ a la meva comunió? Quina qualificació donaria a les meves comunions en clau de fraternitat universal?