“Tingues present en la vida, la mort; en el que fas, el compte que t’espera, corona o pena eterna; les coses d’aquest món duren un buf, i el gaudir de Déu o patir, per sempre més” (Avisos a un sacerdote que acaba de hacer los  ejercicios de San Ignacio. Barcelona 1846, p. 66).

PELEGRINS EN EL MÓN

Som passatgers i pelegrins en aquest món. Hi vivim una part de la nostra vida. Oblidem, enmig de tantes preocupacions, que som éssers vius i que, per tant, en la nostra existència humana s’hi fa present la mort com una situació irremeiable, una situació límit. De què li serveix a l’home viure angoixat, sense temps, ocupat i preocupat, si no viu la seva vida en pau, amor i plenitud? La proposta de Jesús és que tinguem vida i la tinguem en plenitud.

Certament, la nostra vida terrenal no és res menyspreable (potser alguns predicadors i autors ascètics de l’època de Claret van caure en aquest error). El món és bo i la història humana també: “Déu veié el que havia fet i tot era molt bo” (Gn 1,31). Ho és per ser criatura de Déu i, encara més, perquè el Fill s’encarnà en aquesta matèria i en la història, i, amb la seva resurrecció, ja ha començat la glorificació de totes les coses.

No és justa l’acusació que alguns han fet contra els cristians d’haver-se oblidat del món present per tenir posada la seva atenció en el futur. Qui s’ha ocupat més que els cristians pel bé actual de la humanitat? Qui va acollir respectuosament els esclaus del món grecoromà? Qui s’avançà a l’occident a crear hospitals i universitats, i engatjar-se en una alfabetització generalitzada? No fou l’Església, i especialment, les seves ordes religioses?

Així i tot, segueix essent veritat que “la imatge d’aquest món passa” (1Cor 7,31). Res del que és temporal és digne de la nostra “afició” definitiva: Nosaltres esperem “un cel nou i una terra nova on hi habiti la justícia” (2Pe 3,13). La nostra noble tasca: fer que en el present es vagi reflectint aquesta glòria futura. Que el pas per aquest món sigui camí vers la plenitud de la vida.

Què ens ocupa o ens preocupa a la vida? Som sempre conscients de la nostra condició de criatures?