“Qui no les obeeix

[les lleis] desobeeix Déu, i qui les resisteix, resisteix el mateix mandat de Déu, com diu l’Escriptura, que afegeix que mai tingueren pau els qui van resistir Déu”

(El ferrocarril. Barcelona 1857, p. 16) 577).

OBEDIÈNCIA AL PLA DE DÉU

Les lleis que contribueixen al bé comú broten d’una consciència del legislador que té la seva font en Déu… De debò? En una societat laïcista i no-creient, com cada vegada més ho és la societat occidental, això és molt més complex… No sempre es legisla a favor de la persona humana i del bé comú; freqüentment entren en joc altres motivacions, a vegades inconfessables i que no tenen res a veure amb l’ajuda del ciutadà, sinó tan sols amb els interessos de partit o amb la pròpia ideologia. Algunes d’aquestes ideologies tenen una visió esbiaixada de la vida, una visió materialista en la que hi prevalen l’egoisme, la comoditat, el desig de recollir vots en les eleccions… mentre obliden la dimensió transcendent de l’home.

Aleshores es van infiltrant lleis com les referents a l’avortament o l’eutanàsia. Que poc que es valora la vida humana! Fugim d’estudi tot dient: pobre nen, naixerà amb una malformació o amb síndrome de down…! Millor treure’l del mig…! O bé: pobre noia! Com podrà carregar amb un fill si encara té tanta vida per endavant? Si està en la flor de la vida, per a fruir-la i divertir-se! Una altra potser ha estat víctima d’una violació, i, clar, com pot acollir aquesta vida fruit d’una violència! Tot són “raons” per a eliminar una vida humana sense escrúpols. I hom ho presenta com assenyat, fins i tot com un bé per al no-nat. I això se l’anomena amb eufemismes: “Interrupció Voluntària de l’Embaràs”. Interrupció? Quan es reprèn? Per tal de no dir les coses pel seu nom i per a “tranquil·litzar-nos”, se’ns diu que el fetus no és una vida humana… Aleshores, què és?

L’eutanàsia… la gent gran molesta, dóna feina, ells ja han viscut la seva vida i ara l’hem de viure els altres… i com que ja no són productius…

Quina postura adoptes davant d’aquests abusos per part del poder legislatiu? Has exercit alguna vegada, responsablement, l’objecció de consciència?