“Cremi en el teu cor el zel de la salvació de les ànimes, que serà fruit i argument de l’amor de Déu en la teva” (Avisos a un sacerdot que acaba de fer els exercicis de Sant Ignasi. Vic 1844, pàg . 9).
ZEL APOSTÒLIC
“On tens el tresor hi tindràs el cor” (Mt 6,21). Aquesta frase recull el motiu i la intencionalitat del nostre ser i fer a la vida. El cor és signe d’amor. Per amor gosem fins i tot arriscar la pròpia vida per allò que volem viure i fer. La passió neix del cor. El que ens apassiona ens fa gastar les forces de la vida. La vocació, a la qual hem estat cridats com a deixebles i testimonis de Jesucrist, ens compromet des del cor a apassionar-nos per Déu en la passió pels nostres germans, especialment els més necessitats.
A la predicació pública de Jesús i en la seva “educació especial” als seguidors més propers (cf. Jn 13-16), l’amor al proïsme és el tema recurrent. Recorda sovint el manament més gran de l’antiga llei: “estimar Déu amb tot el cor, tota l’ànima … i els altres com a un mateix” (Mc 12, 30-31; cf. Lv 19,18 ), i insisteix que la característica dels seus deixebles consistirà en l’amor mutu, un amor que ha d’arribar fins a donar la vida per l’altre (cf. Jn 15,12-13).
Claret, en la seva pregària personal, demanava amb gran desig aquest amor, amb la qual cosa demostrava que ja ho posseïa, però volia que fos més intens. Una imatge especialment del gust de Claret va ser la de la farga. Ja no queden a occident ferreries artesanals com les que ell va conèixer, però no per això la imatge ens ha de resultar inintel·ligible. El ferro, en si mateix fred i dur, ficat en el foc es torna tou i dúctil, i, per descomptat, abrasador com el foc mateix; no el pots tocar. Quan assoleix aquest estat gairebé líquid ( “el ferro es fa brou”, deien els antics), és mal·leable, se li pot donar la forma que es vulgui; i això ho fa el ferrer gràcies als cops de martell sàviament dirigits.
Què és el que mou la meva vida i el meu compromís missioner? Què busco amb la meva acció o el meu treball apostòlic?