“Estimar Déu amb veritat vol dir patir per l’estimat. Per conèixer si l’amor és veritable cal provar amb el foc de la tribulació: el no aguantar la prova és senyal que no hi ha amor“(Explicació del colom
AMOR AGRESOLAT
Recordo els seus noms, però no vénen al cas. Es menjaven el món; amb poc més de setze anys creien saber més del matrimoni i de la vida que els seus pares. Tenien bon cor. Obraven amb sinceritat, però també amb molta ingenuïtat. Hi participaven regularment en la vida dels cristians de la seva edat: trobades, celebracions, missa dominical, pasqües juvenils, campaments… Un dia – ho feien sovint – es van acostar especialment feliços a catequista. S’havien fet un petit tall al braç de cada un i havien barrejat les seves sangs; no anaven a separar-se mai. No era temps de casar-se, però volien viure com si ho estiguessin.
Al poc temps ella va desaparèixer. A ell li vam conèixer aviat una altra parella, també de gran cor. Això sí, de tant en tant se li notava cert pòsit de tristesa: la vida ja li havia donat algun cop. Semblen termes rars, però tots ensopeguem amb ells alguna vegada. Claret els va conèixer de sobres: prova, tribulació… Els estudiosos de la Bíblia arriben a dir que en el parenostre seria més fidel a l’original traduir “no ens deixis caure en la prova” que “en la temptació”.
És incòmode, però és així. El nostre amor, el que tornem a Déu i el que bolquem cap als altres, passarà per la prova. No cal estimar sense patir. No es tracta d’una baralla a cops de puny, ni d’un repte per a superhomes. Claret ho aclareix bé en altres textos: Jesús no abandona, no ens deixa sols, acompanya, assumeix les nostres càrregues. Hi haurà baralla, però estarem ben acompanyats. El seu Esperit, el del nostre Pare i la nostra Mare (com li agradava recordar a Claret), lluitarà al costat de nosaltres.
Sents la temptació de voler viure una fe amb Diumenge de Pasqua sense Divendres Sant? A qui recorres quan les coses es compliquen? Pateixes molt pel Estimat?