“Com sempre anava a peu, em ajuntava amb traginers i gent ordinària, a fi de poder parlar amb ells de Déu i instruir-los en coses de religió, amb que ells i jo passàvem insensiblement el camí i tots molt consolats” (Aut. 461).

TOT MOMENT ÉS OPORTÚ

Quan Claret va ser nomenat confessor reial, es va esplaiar així en carta a un amic: “Jo! ¿Confessor de la Reina?… Deixin-me a mi per confessar a rústics bosquerols, ja hi ha altres per confessar Reines”(EC I, pàg. 1334s).

Claret va estar profundament marcat per la coneguda dita de Jesús “l’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres” (Lc 4, 18). El meditar i va escriure nombroses vegades, fixant-se no només en l’enviament i en el caràcter consolador del missatge, sinó també en els pobres com a destinataris. Aquesta praxi de catequitzar als senzills, adoptada en els seus anys de Catalunya, la va continuar també sent arquebisbe a Cuba (1851-1857): “amb l’ajuda del Senyor vaig cuidar dels pobres. Tots els dilluns de l’any… reunia a tots els pobres de la població en què em trobava, i… els donava a cadascun una pesseta, però abans jo mateix els ensenyava la doctrina cristiana… El Senyor m’ha donat un amor entranyable als pobres “(Aut 562).

El passatge autobiogràfic que avui meditem ens deixa, juntament amb aquest missatge d’amor als pobres, la crida a aprofitar tota ocasió per evangelitzar. Alguna vegada, entre els seus propòsits d’exercicis espirituals, formula Claret el de “no perdre un minut de temps”. Tot ho va dedicar a l’evangelització, de manera que, quan va haver de passar setmanes en llit, amb motiu de l’atemptat patit a Holguín (Cuba, 1856), es va dedicar a idear noves vies d’apostolat; va ser llavors quan li va venir la idea de fundar la “Acadèmia de Sant Miquel”, organització de seglars per a l’evangelització del món de la cultura. La seva inquietud s’orientava a cultes i incultes. Sempre va fer honor al seu lema episcopal “l’amor de Crist ens urgeix”; ho va copiar de Pau (2Co 5, 14), un altre “boig” de l’evangelització.