“Per als pobres vaig comprar una hisenda a la ciutat de Puerto Príncipe … El pla d’aquesta obra era recollir els nens i nenes pobres, molts dels quals es perden pels carrers demanant almoina. I allà se’ls havia de poveir d’aliment i de vestits i se’ls havia d’ensenyar la Religió, llegir, escriure, etc., i després art o ofici, el que volguessin” (Aut 563-564).

SOLIDARITAT AMB ELS POBRES

Diuen que és un axioma xinès: “Als empobrits és més important ensenyar-los a pescar que donar-los peix”. La caritat cristiana, la solidaritat humana, la bondat natural del qui comparteix amb d’altres les seves coses, mai no ha de crear dependència. Perquè sigui veritable i útil, la caritat ha d’ajudar a crear llibertat, a buscar oportunitats, a oferir propostes que millorin la qualitat de vida.

L’arquebisbe de Santiago de Cuba sembla que entenia degudament l’axioma xinès. Amb el seny o bon sentit que el caracteritzava (el “seny” català), i com a entès en la indústria dels telers, en què va treballar en la seva joventut, no va voler conformar-se amb l’anunci de la Paraula de Déu. Aquesta era el motor que li impulsava a evangelitzar i també a emprendre obres socials que servissin per a la promoció de les classes desfavorides. A Cuba, en aquell temps, la majoria de la població es trobava en una situació deplorable, sense formació bàsica, sense preparació professional, sense gairebé res …

L’arquebisbe va posar mans a l’obra. Va instal·lar tallers d’aprenentatge d’oficis a les presons perquè els presos en sortissin un dia rehabilitats i portessin una vida digna; va iniciar una granja-escola, tant per a nens com per a nenes, on aprendrien sobretot tècniques d’agricultura i ell mateix en va compondre un manual o mètode … Allò que els enviats per la política no havien fet, ell ho va realitzar com a enviat de Déu . Va lliurar a mans plenes el pa de la Paraula i el pa de la promoció humana. Gràcies a les seves iniciatives, moltes criatures i joves cubans van aprendre a “pescar”, van trobar sortida a les seves vides.

Saps distingir tu la diferència entre la solidaritat i l’almoina?